Un dia Jesús digué als seus deixebles: "Si algú vol venir darrera meu que es negui a si mateix que prengui la seva creu i em segueixi ". Ja des de l'antigor hi hagué cristians que determinaren seguir Crist no sols en el sentit espiritual que Ell proposa, sinó que fent-se pelegrins, varen caminar rera les seves petjades per aquella mateixa terra on Ell es va encarnar, va nèixer, va partir i va morir per nosaltres. Croats i pelegrins coincidiren en un paratge delectable i tranquil, al faldar de la muntanya del carmel prop de la font anomenada d´Elíes situats entre dos fronts de guerra, allí   la seva vida parlava d´amor i de pau. Aquells que en un començament no eren més que uns ermitans en aquella muntanya, moguts sens dubte per l´Esperit Sant, van esdevenir un grup que, sota l´aprovació de l´Església formaren un orde; l´Orde del Carme o carmelites. 

Quan, obligats per la persecució dels mulsulmans, els carmelites varen retornar a Europa, unes dones piadoses es van posar sota la seva direcció que, després d´haver format uns beateris, es convertiren en el segon orde del carmel o monges de vida contemplativa. Després de moltes dificultats, avui aquestes carmelites, amb la seva vida amagada d´oració i de treball en la soletat del claustre, han pogut cultivar d´una manera més significativa l´element contemplatiu de l´espiritualitat carmelitana. El seu seguiment radical de Crist les uneix íntimament a la seva persona i a la seva obra salvadora, als germans,tot per a glòria del Pare.