|
Quan a la primavera del 2005 les germanes carmelites de Valls van anar cap a Kenya a fundar una nova missió de religioses contemplatives, probablement sabien més que ningú que en unes terres com aquelles, a més del bé que podrien fer a les noies que truquessin les seves portes per formar part de la comunitat, també serien cridades a ocupar-se d’una manera o altra de les necessitats de la gent. Tant és així que en el projecte del nou monestir ….. Bé, millor que ens ho expliqui la germana Joaquima, priora de la comunitat. “… En un principi i a més, ja consta així als plànols, s´ha pensat en una casa d´acollida i de recés i repós espirituals per als qui ho desitgin. Encara que la nostra part principal és la vida contemplativa d´oració i treball, podem ser útils a la humanitat amb altres formes. El lemes Contemplació, Fraternitat i Servei tan nostres els veiem reflectits en les nostres Constitucions: “La subjecció a la llei comú del treball és un fort testimoni de la pobresa col·lectiva” ...”Compartir amb els pobres el fruit del nostre treball i tot el que Déu ens doni”...Per tant, estimant de cor els pobres aquesta casa junt al Monestir farà segons les necessitats de la zona: - acollida de gent gran i sola que a casa no tingui un plat a taula;
- formació a mares solteres i pobres per tirar la familia endavant;
- formació tècnica a nois i noies que per manca de recursos dels pares no han pogut completar estudis i no els serà posible trobar treball;
- altres coses que es puguin presentar en el lloc on es construeix el nou monestir.
Tot això, benèfic. Els casos de recés i repós serà més o menys lucratiu per tal que ens ajudi amb el nostre treball en les despeses per al personal preparat que es necessitarà en cada cas, perquè desitgem que sigui una cosa eficaç i el nostre carisme no en surti perjudicat. Això és l´ideal que tenim."
|